Nos encontramos en:

L’AEQT present a la Jornada sobre l’Arc Mediterrani organitzada per l’Institut Vilallonga

Esta version es en español

El vicepresident de l’AEQT, Joan Maria Garcia Girona, ha pres part en la Jornada de suport a l’Arc Mediterrani, organitzada per l’Institut Vilallonga a Penyíscola. Garcia Girona ha exposat la realitat del polígon químic de Tarragona, el més important del sud d’Europa i de l’Arc de la Mediterrània, i de com s’ha desenvolupat des dels inicis, als anys 70, mantenint el nivell d’inversions (al voltant de 200 milions d’euros anuals) i de com s’ha involucrat de ple en la generació d’un entorn d’excel·lència a la indústria.

prueba de subtitulo

Tot i així, ha assenyalat el vicepresident de l’AEQT, que el sector “continua pendent de connexions que reforcin la competitivitat en el transport”. En concret, ha citat les connexions a llarga distància (marítimes); a mitja distància (ferroviàries) i a curta distància (carretera). “Som coneixedors –ha afegit- dels beneficis que pot aportar al nostre pol industrial la connexió amb l’ample de via europeu”. És per aquest motiu, ha dit Garcia Girona, que s’ha treballat amb una visió de xarxa i des dels agents industrials, logístics, del talent la recerca i la innovació implicats en el territori “en una mateixa direcció: la d’establir la connexió que ens ha de fer més atractius per a la captació d’inversions”.

Joan Maria Garcia Girona ha presentat en aquestes jornades les accions realitzades que han suposat que el Ministeri de Foment hagi tirat endavant la solució provisional del tercer fil, entre Tarragona i Castellbisbal, i de com les indústries projecten les plataformes, amb la inauguració fa una setmana de la terminal de Bertschi, en terrenys de Bayer, així com la proposta de BASF, que projecta una terminal de mercaderies al mateix site de l’empresa.

L’empresa química i el seu clúster han aconseguit nivells de producció, investigació i logística equiparables als dels seus competidors. “Seguim, amb tot, en inferioritat de condicions mentre no es resolgui la connexió ferroviària amb els mercats europeus”, ha conclòs el vicepresident de l’AEQT.

Manifest per la finalització de tot el corredor de l’Arc Mediterrani

L’Arc Mediterrani és una realitat econòmica i humana amb una llarga història. Finalment, l’octubre del 2011, les autoritats europees varen reconèixer oficialment la importància de vertebrar-lo mitjançant una decisiva infraestructura de transport i comunicació. Aquesta va ser una fita decisiva, aconseguida amb el consens de la totalitat de les institucions, associacions empresarials, universitats, col·legis professionals i del món sindical dels territoris de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani. Els territoris que travessa aquesta via de comunicació estratègica són plenament conscients de la importància que té, i la societat civil, per tant, ha esmerçat tots els seus esforços a aconseguir la realització plena de la infraestructura.

Malgrat tot , la seva finalització és encara lluny de ser una realitat: alguns trams estratègics romanen pendents d¡obrir i algunes solucions provisionals tant per al transport de persones com de mercaderies continuen sense transformar-se en finals.

Per tot això, des de l’Institut Villalonga d’Economia i Empresa es sol·licita:

  1.  Que s’adoptin les mesures necessàries per a la construcció, en el termini de temps més curt possible, d’un corredor mediterrani de transport amb doble via per a passatgers i per a mercaderies, amb ample europeu, tal com s’ha dissenyat en el projecte original.
  2.  Que es finalitzin ( o, en el seu cas, que es construeixin) els accessos als ports de l’Arc del Mediterrani, per tal de fer possible la distribució de les mercaderies en tot el corredor i facilitar el pas transfronterer cap a Europa.
  3.  Que s’acabi amb la desconnexió històrica del triangle Castelló-Tortosa-Tarragona, que condiciona tot l’eix mediterrani des d’un tram decisiu; que es permeti la connectivitat de les terres de l’Ebre; i que s’asseguri així la participació valenciana, amb ports i empreses, al corredor.

Totes aquestes mesures han de fer possible el funcionament òptim d’una infraestructura vital per al conjunt de l’Arc Mediterrani i permetre, finalment, el desenvolupament del potencial econòmic dels territoris que el conformen