RUBÉN FOLGADO | PRESIDENT DE LA AEQT

Article publicat originalment en el Diari de Tarragona el 26/03/2021

La voràgine de canvis i disrupcions que la nostra societat ha experimentat en els últims anys, i que continuarà experimentant cada vegada a major velocitat, exigeix de les organitzacions una major capacitat d’adaptació i resposta. Canvis tecnològics, d’expectatives socials, d’emergència mediambiental…

Adaptar el rumb del sector químic de Tarragona a aquesta nova realitat, que d’algun mode queda reflectida en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, era sens dubte la principal ambició de la AEQT a l’hora de configurar el seu nou Pla Estratègic, atès que l’anterior, en vigor des de 2017, expirava en 2020.

A aquesta necessitat, que justificava per si sola un nou full de ruta per a la indústria, es van afegir els desafiaments que va plantejar l’any 2020. Tant els derivats de la pandèmia, com especialment aquells sorgits arran de l’accident que va tenir lloc en el polígon Sud. L’associació va intensificar l’any passat els seus esforços, que sempre havien estat notables, per escoltar el territori i conèixer de primera mà les seves inquietuds, demandes, suggeriments… per a tenir-les en compte en el seu nou horitzó.

Una tercera font, tan vital com les altres dues, a l’hora de confeccionar el nou Pla Estratègic de la AEQT, ha estat la pròpia viabilitat del sector. De res servirà cap pla per a una indústria si, a més de treballar el seu encaix en el territori i la seva adaptació als nous temps, no és capaç abans de res de garantir la seva pròpia supervivència.

D’aquí ve que, en el nou Pla Estratègic AEQT 2021-2023, també ocupi un paper central tot allò relacionat amb la competitivitat de la indústria i amb la seva capacitat de continuar operant i aportant valor als treballadors i treballadores, als seus clients, i a la societat de l’entorn.

No sols destaquen en aquest àmbit totes les qüestions vinculades a l’hidrogen renovable com a vector energètic del futur, que òbviament és una de les prioritats i grans projectes que recull el Pla, sinó també altres més urgents que incomprensiblement continuen pendents, com la necessitat que té el territori de comptar amb infraestructures adaptades a les seves dimensions i necessitats, o el retard en la implementació de les xarxes tancades de distribució elèctrica, que segueix pendent d’un reglament que les faci possibles.

En matèria de competitivitat, el sector també mira cap a dins, i es proposa continuar avançant en l’especialització i l’alt valor afegit com a actius diferencials en mercats cada vegada més globalitzats, mitjançant una aposta encara més decidida per la recerca, el desenvolupament, la innovació, el talent, la tecnologia…

Tot això conflueix en aquest nou Pla Estratègic de la AEQT, la resposta consensuada del sector als reptes que té davant si. En essència, la història de la indústria química a Tarragona és una història de suma d’esforços i de projectes col·lectius, que l’han acabat convertint en una història d’èxit. Els exemples de sinergies i iniciatives conjuntes són múltiples, i la pròpia AEQT és segurament el més paradigmàtic de tots ells. El Pla Estratègic també ho serà.

Esforç conjunt no sols portes endins, comptant amb el suport i la implicació de totes les nostres companyies associades, sinó també portes fora: teixint i reforçant aliances amb el territori i els diferents agents que el conformen. Perquè ni la AEQT ni el sector petroquímic tenen raó de ser si no és des de la seva vocació d’agent implicat i compromès amb el territori: compromès amb el progrés del Camp de Tarragona, amb el seu desenvolupament segur i sostenible, i amb la millora de la qualitat de vida de les persones que viuen en ell.