El Panel Públic Assessor (PPA) de l’AEQT va celebrar aquest dimarts al vespre la seva segona reunió d’aquest any, que una vegada més es va celebrar en format telemàtic. En aquesta ocasió, la sessió es va dedicar a l’hidrogen com a vector energètic i a les possibilitats que representa per a Tarragona.
En aquest sentit, els panelistes van poder escoltar tres ponències que van aportar context a l’assumpte. En primer lloc, el president de l’AEQT, Rubén Folgado, va presentar l’hidrogen com a element ja molt important avui en la indústria química, i també les seves capacitats com a vector energètic del futur. Folgado va explicar com el seu ús pot ser la resposta a la necessària transició energètica del sector químic, imprescindible al seu torn per garantir la continuïtat de les seves activitats.
Posteriorment, va prendre la paraula el coordinador del projecte de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, Jordi Cartanyà (URV), que va explicar què és una regió de l’hidrogen i per què Catalunya, i en particular la demarcació de Tarragona, reuneix les millors condicions per ser una d’elles. Cartanyà també va destacar l’oportunitat que representen, en aquest procés, els fons europeus Next Generation.
Finalment, el tercer ponent convidat va ser Jordi Fortuny, conseller de l’Ajuntament de Tarragona i president de les empreses municipals d’aigües i també de transports. Fortuny va presentar el cas concret de quin paper poden jugar els ajuntaments, i en particular el de Tarragona, en la transició a l’hidrogen, no només pel que fa al seu ús en àmbits com el transport públic -va recordar que Tarragona, després d’estudiar casos a nivell internacional com el de la ciutat francesa de Pau, ja treballa en la incorporació de vehicles d’hidrogen a la seva flota d’autobusos-, sinó també quant a la seva producció.
Com és habitual, la sessió es va tancar amb l’espai per a la reflexió, els dubtes o les preguntes que els panelistes van formular. Entre els diferents aspectes que van plantejar, van sorgir la seguretat de l’hidrogen, la necessitat que les noves instal·lacions de generació d’energia renovable gaudeixin del consens del territori on s’emplacin, o el paper que haurà de jugar l’aigua com a recurs i com haurà d’evolucionar la seva gestió en aquest nou context.