• L’esdeveniment referma el compromís de la Indústria Química de Tarragona amb les zero emissions, però alerta a l’Administració de la necessitat de fulls de ruta amb marcs jurídics estables i realistes, per transitar amb tecnologies disponibles, tal com passa al nord d’Europa
  • La trobada, amb més de 300 assistents, posa en valor els molts projectes desenvolupats per l’associació en seguretat, medi ambient, innovació, territori… així com els esforços en divulgació i transparència

La Jornada Anual AEQT 2022 que s’ha celebrat aquest dimarts al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona ha refermat el compromís de la Indústria Química de Tarragona amb la transició energètica i les zero emissions, però alhora ha posat damunt la taula la necessitat, per fer possible aquesta transformació, de tecnologies pont com la captura, l’ús i l’emmagatzematge de CO2 (coneguda com a CCUS per les seves sigles en anglès), que hauran de fer possible la descarbonització progressiva del sector mentre les tecnologies cridades a ser definitives no es desenvolupen i estan disponibles a l’escala necessària.

Aquesta ha estat la idea central tant de la ponència tècnica de la Jornada, que aquest any ha anat a càrrec d’Eirik Falck da Silva, coordinador del projecte internacional CCUS Zen Project, com també de la intervenció del president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral: “Les empreses disposem de plans realistes per fer possible la nostra descarbonització, però necessitem que es contemplin altres tipus d’hidrogen baix en carboni, i no només l’hidrogen verd, que és l’únic que actualment contempla el full de ruta espanyol”, ha dit Cañagueral.

El president de l’AEQT ha recordat que “l’hidrogen verd tardarà temps en estar disponible en les quantitats necessàries i a un cost competitiu”. “Aquesta tecnologia encara ha de madurar, i a més farà falta també un gran desplegament de renovables al territori. Mentre això no arriba, cal que es considerin altres tecnologies que sí estan disponibles i prou madures, com l’hidrogen circular amb captura i emmagatzematge de CO2, per al seu ús futur com a matèria primera en nous processos químics”, reflexionava.

Per tot plegat, el president de l’AEQT ha advertit: “Al nord d’Europa els estats ja estan donant suport a projectes d’aquest tipus. Aquí encara no es contempla, i correm el risc de perdre el tren, perquè és ara quan les multinacionals estan decidint a on planifiquen les grans inversions que calen per adaptar les instal·lacions a aquest procés de descarbonització”.

En la mateixa línia s’ha pronunciat l’expert Eirik Falck da Silva en la seva ponència. Da Silva és director de recerca de Sintef, institut noruec de referència internacional en l’àmbit de la recerca aplicada, la tecnologia i la innovació, i també coordinador del projecte internacional CCUS Zen Project, que aglutina més de 30 organitzacions adherides (l’AEQT entre elles), i que té per objectiu afavorir el desplegament del CCUS a Europa.

La seva conferència ha permès conèixer amb més detall com funciona la tecnologia de la captura i l’emmagatzematge de CO2, i ha exposat quins projectes i infraestructures a nivell europeu ja es troben en marxa o en procés de planificació. Una exposició que ha posat de manifest el retard al sud d’Europa en el desplegament d’aquesta tecnologia.

Un 2022 intens i ple de projectes

La Jornada ha reunit un any més els membres de les comissions de treball de l’AEQT i els business partners de l’associació, així com també representants d’institucions i entitats públiques i privades del territori. En total, més de 300 persones que han pogut conèixer de primera mà els projectes i reptes treballats per part de les comissions de l’AEQT aquest 2022.

Els assistents han conegut per exemple les novetats en el Sistema de Millora Continuada en Seguretat, un projecte pioner a nivell mundial que establirà estàndards de seguretat comuns a totes les empreses de l’AEQT, i que està a punt per ser posat en marxa, una vegada definits aquests estàndards i contractada l’empresa externa que s’encarregarà d’auditar-ne el compliment. També s’ha destacat la primera edició del Curs “Introducció a la Seguretat de Processos en la Indústria Química”, impulsat conjuntament per AEQT i URV.

Des de la Comissió de Medi Ambient s’han posat en valor els avenços en l’elaboració de la Guia de Bones Pràctiques que es fomentaran entre les empreses associades, el nou rècord en l’ús d’aigua regenerada per part de les empreses del sector o les múltiples accions de sensibilització i prevenció realitzades per combatre la presència de pellets al medi.

Tot i que la transició energètica ja ha estat, per ella mateixa, la gran protagonista de la jornada, des de la Comissió d’Energia també s’han repassat altres qüestions com la manca, un any més, de xarxes tancades, o la necessitat de millorar les infraestructures elèctriques del territori.

L’estudi de mesures i accions que permetin reduir la petjada de CO2 en el transport de mercaderies ha centrat bona part dels esforços de la Comissió d’Activitats Logístiques i Portuàries durant aquest 2022, mentre que la Comissió d’Empreses de Serveis ha dut a terme la revisió periòdica del sistema conjunt de certificacions AEQT-AEST en seguretat. La Comissió Sociolaboral, al seu torn, ha posat en marxa enguany una borsa de treball online que aglutina les ofertes de treball del sector. Quant a la d’Innovació i Tecnologia, ha continuat treballant en projectes conjunts de digitalització i 5G.

El diàleg, la divulgació i la transparència també han tingut un paper protagonista en la jornada. D’una banda, des de la Comissió de Comunicació s’han explicat accions dutes a terme aquest any, com la campanya divulgativa, impulsada conjuntament amb l’empresa de Mercats de Tarragona, sobre com s’ha d’actuar al Mercat de Bonavista en cas d’emergència química; o com el nou vídeo de la sèrie Quimipèdia sobre què ha de fer la ciutadania si sonen les sirenes.

“Un orgull per al territori”

També havia fet referència a aquesta qüestió el president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral. En la seva benvinguda, ha volgut posar en valor la voluntat de transparència del sector, tot i que també ha mostrat intenció de millora: “Malgrat els avenços visibles dels darrers anys, sabem que tenim marge per fer-ho millor. La informació no sempre ha arribat a la ciutadania amb la claredat i immediatesa que mereix”, ha admès.

Cañagueral ha afegit: “Encara que hagin estat casos puntuals, i que les causes hagin estat de procediment i no de manca de voluntat de transparència, això afecta la confiança envers la indústria. Però n’hem après i treballarem per millorar procediments i temps de resposta”.

A més de la transició energètica i la transparència, la intervenció de Cañagueral ha repassat també les dificultats a les quals ha fet front el sector en un 2022 complex per l’alt preu de l’energia, la inflació, els problemes logístics, la incertesa derivada de la guerra a Ucraïna… Alhora, ha posat sobre la taula amenaces com la manca d’infraestructures viàries i ferroviàries, la moratòria catalana a incineradores o l’anunci d’un nou impost al CO2, també només per a Catalunya. Qüestions que, ha recordat, “no ajuden a la competitivitat ni a atreure inversions”.

Cañagueral ha acabat demanant a tots els assistents continuar treballant plegats, cadascú des del seu àmbit, “per fer de la indústria petroquímica de Tarragona un sector cada dia més competitiu, responsable i transparent, amb un futur circular i neutre en carboni; un sector que sigui un orgull per al territori”.

L’esdeveniment, que s’havia iniciat amb una benvinguda per part del president del Port de Tarragona, Saül Garreta, ha comptat també amb la participació de la Secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat, Anna Barnadas, qui ha posat en valor el compromís del sector amb la descarbonització i l’economia circular, així com també amb minimitzar el seu impacte, com l’ús d’aigua regenerada. També s’ha mostrat d’acord amb la necessitat que els fulls de ruta de descarbonització siguin realistes. Finalment, la cloenda ha anat a càrrec de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, qui ha destacat la importància de la indústria química per al territori.