Entrevista | Maria Mas Chacón (Directora gerent de l’AEQT)

Maria Mas Chacón (Reus, 1964) és des del 14 de febrer la nova directora gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). Llicenciada en Ciències Químiques, ha passat la seva carrera professional a Repsol, on va entrar l’any 1987. Durant tota la seva trajectòria ha estat sens dubte una persona pionera. Va ser de les primeres dones a treballar al sector petroquímic de Tarragona, fins al punt que quan hi va accedir, ni tant sols hi havia encara vestidors per a dones. També va ser la primera dona a dirigir una planta al Complex Industrial de Repsol a Tarragona, on també, anys després, va ser la responsable de construir de zero i posar en marxa el primer departament de Medi Ambient. Després de 35 anys, inicia ara una nova etapa en la direcció de l’AEQT.

Què suposa assumir ara un repte com la direcció de l’AEQT?

Arribo a l’AEQT amb moltes ganes. Per algú que ha treballat tota la vida al sector, és un gran honor i ho assumeixo amb molta il·lusió. Però per damunt de tot m’ho prenc com una enorme responsabilitat, sent conscient que l’AEQT i ChemMed representen el clúster químic més important del sud d’Europa, i alhora el principal motor econòmic de casa nostra. Més encara en un moment decisiu com l’actual: en plena transició energètica i de sostenibilitat dels nostres negocis, els propers anys seran claus per determinar la viabilitat del clúster químic de Tarragona i, per tant, la continuïtat a mitjà i llarg termini d’aquesta indústria al territori. El futur de milers de famílies pot dependre de les decisions que s’estan prenent en l’actualitat i per això cal ser-ne sempre conscients i actuar amb aquesta visió estratègica.

Què pot aportar a l’AEQT i al sector químic?

La meva formació i la meva experiència professional durant 35 anys, sempre al sector químic de Tarragona, em permeten conèixer com funcionen les empreses químiques , el seu dia a dia, les seves necessitats i inquietuds, el seu potencial… Alhora, però, arribo amb moltes ganes d’aprendre, de conèixer amb detall totes i cadascuna de les 33 empreses associades, les seves particularitats…  I poder, junt amb la resta de l’equip de l’AEQT, ajudar-les i fer créixer l’associació i el sector al qual representa. Professionalment m’he marcat el repte de conèixer-les totes en els primers tres mesos i ja n estic preparant calendari.

També té experiència en l’àmbit institucional: ha presidit del Centre Tecnològic de la Química, ha format part del Comitè executiu i patronat d’Eurecat…

La meva formació i la meva experiència han estat molt vinculades a l’àmbit tècnic,  podríem dir que soc “una fan” de la recerca, de l’experimentació, de la innovació i de l’aplicació de nous processos simples i clars. Alhora soc una persona del territori i integrada en el seu teixit associatiu i institucional. De ben segur que aquesta experiència m’ajudarà en bona part de les meves noves responsabilitats, que tenen a veure amb representar el sector davant la societat de l’entorn i els seus agents, públics i privats. Cal que el sector vagi de la mà amb el territori, visqui de cara a ell, escoltant-lo de manera activa i constant, treballant amb generositat i confiança.

És aquest el gran repte?

Vivim un moment decisiu per garantir la competitivitat actual i la viabilitat futura de la indústria química com la coneixem  i en concret la de Tarragona i, per tant, bona part dels nostres esforços hauran d’adreçar-se a aquests aspectes. Però, al mateix temps, hem de posar en valor la contribució del sector al nostre territori: riquesa, llocs de treball, activitat indirecta i induïda per a centenars d’empreses, pol d’atracció de talent, de recerca, d’infraestructures… El sector químic és el motor del Camp de Tarragona, i hem d’aconseguir que sigui també l’orgull del territori. Aquesta és la gran aspiració que ha de ser fruit de les diferents accions i estratègies en marxa en diferents camps.

Quines serien aquestes línies mestres?

El Pla Estratègic que va presentar l’AEQT l’any passat marca clarament el full de ruta que vol seguir el sector per tal de fer front als reptes que té per endavant, molts d’ells compartits amb el conjunt del territori, i també per generar i aprofitar possibles oportunitats. En aquest sentit, tant la pròpia AEQT com el global del clúster ChemMed, a on la indústria comparteix plataforma i visió de futur amb la resta del territori, tenim molts clars els eixos que necessitem potenciar,  i que el Pla Estratègic sintetitza molt bé en els seus quatre grans pilars: seguretat i sostenibilitat; competitivitat i innovació; territori i societat; i comunicació i posicionament. En totes quatre àrees hi ha projectes i accions en marxa i en el que queda de vigència, fins al final del 2023, serà prioritari completar-les.

Quin paper ha de jugar ChemMed?

Un paper clau, en la mesura en què, com deia abans, molts dels reptes als quals ens enfrontem com a clúster són en realitat reptes de territori. I ChemMed és precisament això: la plataforma que liderem l’AEQT i el Port, però a on està representat tot el territori (Administracions a tots els nivells, món econòmic, sindicats, universitat, centres de recerca, centres de formació professional…), i a través de la qual el Camp de Tarragona projecta la Química com a aposta de present i de futur.

Parlava abans d’un moment crucial per al futur del sector.

Sens dubte. Les decisions que tant les empreses com els poders públics prenguin en els propers mesos i anys condicionaran el futur del sector a Tarragona de les properes dècades. Es tracta de la sostenibilitat en conjunt: no es tracta només de tot allò relacionat amb la transició energètica cap a un model basat en l’hidrogen, que evidentment és un dels grans temes que caldrà resoldre positivament si es vol garantir la continuïtat d’aquesta indústria més enllà dels horitzons 2030 i 2050; hi ha moltes altres qüestions que s’hauran de definir a curt termini i que seran decisives a l’hora de determinar aquest desenllaç. El desenvolupament de les infraestructures necessàries serà un factor sens dubte a favor o en contra d’aquesta sostenibilitat requerida.

Quins són els principals riscos o debilitats?

És evident que ens movem en un context globalitzat en el qual els competidors poden trobar-se en qualsevol lloc del món. Això fa que, tenint en compte només els costos, avui dia sigui molt més viable fabricar determinat tipus de productes en altres zones del món, en especial aquells que no requereixen els alts estàndards d exigència que tenim a Europa i a casa nostra en particular, regulatoris, mediambientals, socials i d’impacte.

Però també presentem riscos i debilitats respecte de regions no tan llunyanes, fins i tot a dins de la mateixa UE, perquè en l’actualitat fem front a un preu de l’electricitat superior que ells; perquè a diferència dels altres països europeus amb forta presència d’indústria química, aquí no tenim xarxes tancades; perquè no disposem encara d’ample europeu per a la sortida ferroviària de mercaderies… El que dèiem d’infraestructures bàsicament és referent a les ferroviàries i a les elèctriques.

Darrerament des del sector s’ha alertat també de possibles conseqüències de decisions en l’àmbit estrictament català.

Així és. Ja no són només diferències respecte d’altres zones del món o d’altres països de la UE. S’estan afegint obstacles fins i tot respecte d’altres zones d’Espanya, a través de regulacions com la moratòria a la instal·lació o ampliació d’incineradores, o l’anunci d’un nou impost al CO2. Ambdues mesures només aplicables a Catalunya.

Tot plegat en un context de transició energètica que requereix de grans inversions que cal abordar de forma imminent, que les empreses multinacionals estan programant i estan decidides a emprendre, sempre que el conjunt permeti pensar que la seva sostenibilitat i continuïtat a llarg termini a Tarragona serà viable i competitiva.

En quin estat es troben totes aquestes reivindicacions, algunes de les quals porten tants anys plantejant?

Lamentablement no podem oferir gaires novetats, malgrat són qüestions que no només estan penalitzant la competitivitat del clúster químic i la seva viabilitat futura, sinó que en la majoria dels casos es tracta de qüestions que penalitzen sobre el global del territori i els seus diferents sectors econòmics.

Veurem aviat les xarxes tancades?

Continuem a l’espera que es resolguin les al·legacions i s’aprovi el reglament definitiu. Fa gairebé un any que va veure la llum l’esborrany, al qual com a sector vam presentar un seguit de propostes de millora. Va ser al juny del 2021… I continuem esperant. Convé recordar que les xarxes tancades es contemplen a Europa des del 2009 i porten anys en marxa en els països on hi tenim els principals competidors. Sense la seva regulació amb un reglament que les faci viables i competitives, el futur del sector estarà compromès, naturalment.

I altres qüestions com el Corredor Mediterrani?

Tampoc tenim novetat pel que fa a infraestructures viàries i ferroviàries: només ens queda confiar que els darrers terminis expressats per l’Estat pel que fa a l’autovia A-27 i, sobretot, el Corredor del Mediterrani, aquesta vegada sí que es compleixin.

Sabem que aquestes necessitats poden sonar reiteratives perquè els diferents sectors econòmics del Camp de Tarragona portem dècades fent pedagogia sobre la seva necessitat. Però lamentablement encara a aquestes alçades hem de continuar parlant-ne…

De ben segur que el sector també té fortaleses i oportunitats…

Per descomptat. El sector petroquímic de Tarragona compta amb moltes fortaleses que li són úniques, i que de fet són les que l’han convertit en el principal pol químic del sud d’Europa i en motor d’aquest territori malgrat els riscos i febleses. La principal fortalesa del nostre sector son les persones, el seu coneixement i talent i, com no, el clúster en si mateix, ChemMed. Comptar amb la complicitat unànime del territori, de les organitzacions tant públiques com privades, és sens dubte un valor que aporta solidesa i confiança no només de cara a les empreses que ja operen al Camp de Tarragona, sinó també a la possible arribada de noves inversions.

A més, la interacció amb molts dels agents del clúster és precisament un valor diferencial de Tarragona com a polígon químic: la proximitat d’un dels Ports més importants de la Mediterrània; la presència de fonts de talent com la URV, una de les més prestigioses internacionalment en el camp de la Química; o de centres de recerca també de referència internacional com l’Eurecat o l’ICIQ; els programes pioners i exitosos de FP Dual en col·laboració amb els centres formatius del territori… faciliten sinèrgies que no són habituals en altres pols químics i que aporten a Tarragona un atractiu singular.

Sovint s’ha parlat també de les sinèrgies internes del propi sector, entre les empreses.

Sens dubte són una gran fortalesa diferencial. L’alt grau d’integració pel que fa a la cadena de valor es tradueix en què els productes i subproductes d’algunes empreses siguin matèries primeres per a altres. Això significa que, per aquestes empreses, produir a Tarragona presenti unes facilitats i sinèrgies difícils de trobar enlloc més.

El mateix passa pel que fa a la cultura cooperativa i col·laborativa del sector petroquímic tarragoní, que des de fa dècades es caracteritza per explorar sinèrgies i impulsar projectes conjunts, dels quals la mateixa AEQT és un exemple paradigmàtic. Però n’hi ha molts més: la gestió conjunta de les aigües industrials, els Parcs Químics de Seguretat, el Rack Dixquímics de canonades compartides, l’emissari conjunt… Una llarga llista de sinèrgies i projectes conjunts que han estat pioners en el sector químic internacionalment, i que ofereixen a les empreses unes condicions favorables per operar a Tarragona que difícilment es troben en altres llocs.

L’arribada de l’Ecoplanta és també una oportunitat?

L’arribada de noves inversions que revitalitzin i aportin múscul al clúster sempre és una gran notícia. Però el cas de l’Ecoplanta presenta a més un valor afegit per la natura de l’activitat: reciclatge químic per convertir residus en matèria primera per a nous processos del sector, és un nou concepte que a tots ens fascina. És un exemple magnífic d’economia circular, de la química que volem i de la que estem segurs serà la química del futur. Un dels objectius que recull el Pla Estratègic de l’AEQT és consolidar Tarragona com a clúster de referència en qüestions de sostenibilitat i economia circular. Aquest és un projecte que destaca en aquesta línia i transmet un missatge potent: la Química és la solució als reptes de sostenibilitat que tenim com a societat i Tarragona participa d’aquest procés. Tot i això, hi ha altres projectes que esperem que també vagin enlairant-se més aviat que tard.

Tindrem indústria química a Tarragona a mitjà i llarg termini?

Treballarem perquè així sigui, tot i que la resposta a la pregunta dependrà de dues àrees d’acció. Una d’interna, que depèn del propi sector. El clúster químic de Tarragona té per endavant molts reptes que ha de resoldre, i que es recullen tant en l’esmentat Pla Estratègic de l’AEQT que es va posar en marxa l’any passat, com també en l’estratègia global del clúster ChemMed, que en aquests moments estem treballant per donar-li un impuls.

I a nivell extern?

Qüestions que hem comentat reiteradament, i que configuren la nostra competitivitat com a territori, però que no depenen de les empreses o de l’AEQT, sinó dels poders públics, i de les seves decisions pel que fa a inversions i també de regulació que ja hem esmentat: des de les xarxes tancades fins al nou impost al CO2, passant pel Corredor Mediterrani o l’Autovia A-27.

Però compte: no podem oblidar aquí el necessari impuls a la transició energètica a través de línies com els fons Next Generation, tant a projectes vinculats a l’hidrogen com també a altres àrees de necessària transformació. Cal tenir en ment que competim a escala global i és en aquest context on es prenen les decisions sobre a on invertir. Tot el que ens allunyi o comprometi aquesta transformació pot posar en risc la supervivència del nostre sector. Cal ser-ne conscients i treballar-ho des de totes les organitzacions publiques i privades per aconseguir un futur “win-win”.