JUAN PEDRO DÍAZ | GERENT DE L’AEQT

Article publicat originalment a l’especial Perspectives 2022 de l’Indicador d’Economia

Oportunitats i amenaces conviuen a l’horitzó de la indústria química de Tarragona per aquest 2022. Venim de dos exercicis en què el sector s’ha demostrat essencial, no només per al conjunt de la ciutadania pels productes que fabrica, sinó també per al territori , gràcies a la solidesa que ha aportat a l’economia en temps de crisi.

El sector ha mantingut llocs de treball, i al llarg del 2021 ja va recuperar els nivells de producció i demanda previs a la pandèmia. Un cop més, es demostra que la indústria en general, i la química en particular, resisteix millor i es recupera més ràpid de les crisis, cosa que aporta resiliència a les economies en què és present.

També a nivell de futur les perspectives continuen sent bones a nivell de demanda. Se sap que el sector químic serà, a nivell mundial, el que creixerà més durant aquesta dècada. Un creixement del qual Tarragona pot participar si es donen les condicions. Per això aquest 2022 s’ha de considerar un any d’oportunitats.

Moltes es reflecteixen en el Pla Estratègic que l’AEQT va posar en marxa el 2021, i del que durant aquest 2022 veurem notables avenços quant a la seva execució, en àrees com la competitivitat, la innovació, la tecnologia, la protecció mediambiental, la seguretat o la divulgació i el diàleg amb la societat.

Els nous sistemes de millora contínua en seguretat i en medi ambient, les formacions en factor humà, el nou màster en seguretat de processos, noves iniciatives en matèria de divulgació, transparència i diàleg amb l’entorn… són només algunes de les iniciatives del Pla que el sector, a través de l’AEQT, té previst engegar aquest any.

Sense oblidar la transició energètica. 2022 ha de ser l’any en què el propi sector i les seves empreses, i també la Vall de l’Hidrogen en general, fem passes visibles i decidides, tant en la definició i concreció de projectes, com en l’obtenció de fons europeus.

El sector, doncs, té un full de ruta clar i definit per generar-se i aprofitar les oportunitats que ofereix l’any. Però també hi ha a l’horitzó algunes amenaces que s’han de resoldre i que no depenen -o no exclusivament- de la indústria. En matèria de transició energètica, per exemple, el 2022 hauria de concretar un full de ruta consensuat, ambicios i viable que impulsi la generació de renovables.

També ha de ser l’any de la implantació, finalment, de les xarxes tancades de distribució elèctrica: la resolució de les al·legacions ha de resultar en un reglament eficaç i útil que d’una vegada per totes elimini aquesta barrera a la competitivitat que les empreses que operen a Espanya porten patint des del 2009.

Una altra qüestió és el preu de l’energia, ara mateix insostenible, cosa que no només pot frenar greument la recuperació econòmica, sinó que també allunya l’arribada de noves inversions i fins i tot podria obligar a interrompre activitats i a posar en risc llocs de treball.

Tampoc ajuden a generar certesa ni fer d’aquesta terra un emplaçament competitiu mesures com la moratòria a la instal·lació o l’ampliació d’incineradores, o l’anunci d’un nou impost sobre el CO2. Qüestions ambdues que, a més, en aquest cas se circumscriuen exclusivament a l’àmbit de Catalunya, de manera que en aquest cas la pèrdua de competitivitat no és ja respecte a altres zones del món o d’Europa, sinó directament de la resta d’Espanya.

Oportunitats i amenaces, doncs, es donen cita en aquest 2022 que ha de consolidar la recuperació. De si pesaran més unes o altres i de com es resolguin en dependrà, en bona mesura, el futur de la indústria química al nostre territori.