MARIA MAS | DIRECTORA GERENT DE L’AEQT

La monitorització de la qualitat de l’aire ha esdevingut una prioritat en el nostre territori en els darrers anys, fruit d’una comprensible demanda d’informació de la ciutadania a la qual tant les institucions públiques com també entitats i empreses privades ens hem esforçat a donar resposta.

La darrera aportació a l’ampli ventall de dades i informació disponible en aquest àmbit han estat els dos darrers estudis, impulsats per l’Ajuntament del Morell i elaborats per la URV i la UPC, respectivament, que es van presentar públicament el passat 25 de gener. Un acte al qual vaig tenir l’oportunitat d’assistir personalment. Benvinguts siguin sempre nous estudis que enriqueixin encara més els nivells de coneixement i de dades objectives al voltant de la qualitat de l’aire al nostre territori.

En aquesta ocasió, l’anàlisi realitzada pel grup Tecnatox de la URV ha mesurat, durant tres setmanes, la presència i concentració en l’aire de metalls pesants (Cadmi, Crom, Níquel, Plom i Vanadi) i Arsènic en l’aire, amb dos punts de mesurament: un a l’entorn del polígon Nord, al terme del Morell; i un altre a Cambrils, com a punt de control.

En l’apartat de resultats, s’esmenta que diferents Directives europees regulen valors límit mitjans anuals per als cinc compostos analitzats, i revela que “els valors obtinguts, tant al Morell com a Cambrils, queden lluny de superar els respectius llindars”. Tot i que els resultats de l’estudi són, en aquest cas, mitjanes diàries i no anuals, “aquests valors marquen uns nivells de referència”, afirmen els autors.

L’estudi ha calculat, a més, els riscos (cancerígens i no cancerígens) derivats de la inhalació dels compostos en funció dels valors obtinguts, i la conclusió, tant per als cancerígens com per als no cancerígens, és que els valors detectats es troben dins del que es considera risc acceptable.

Els riscos no cancerígens, en l’estudi, es calculen com el quocient de perill (HQ) entre l’exposició a un tòxic i el seu nivell de referència, pel qual es considera que no hi ha efectes adversos. Així doncs, un HQ inferior a 1 suposa que no hi ha risc de patir efectes adversos (diferents a càncer). “En el present estudi, l’HQ de tots els elements tòxics va ser molt inferior a la unitat; assolint un nivell mitjà de 0,1% de la dosi de referència (HQ<0.001)”, conclouen els autors.

Pel que fa als riscos cancerígens, es calculen, en l’estudi, en funció de les probabilitats de desenvolupar càncer associades a un nivell d’exposició determinat, ja que es considera que el risc zero no existeix si s’ha estat exposat a un agent cancerigen. I, també en aquest sentit, tots els valors detectats tant al Morell com a Cambrils estan associats a un nivell de risc considerat acceptable o negligible.

No obstant això, els autors també apunten que els valors detectats al Morell van ser, en la majoria de compostos, significativament més elevats que a Cambrils. Referent a això, en la part final de l’acte de presentació dels resultats, des del públic es va preguntar si es podia estimar quins són els nivells de presència a l’aire i concentració d’aquests compostos a la ciutat de Barcelona.

Malgrat no disposar de les dades exactes en aquell moment, sí que es va poder fer una estimació per part dels autors, que van explicar que si els nivells detectats a Cambrils es considerés que són d’ordre 1, els detectats al Morell serien llavors d’ordre 1,5 i els de Barcelona se situarien en valors d’ordre 5. Dit d’una altra manera, les concentracions dels compostos que es detectarien a Barcelona serien cinc vegades les detectades a Cambrils i 3,3 vegades les registrades al Morell.

Aquest estudi ratifica un cop més, doncs, que els valors mesurats al voltant del polígon Nord es troben en tots els casos dins dels límits que estableixen les directives europees, i s’associen a nivells de risc que es consideren acceptables o negligibles. Es ratifica, a més, que la presència de compostos que pugui estar associada a la proximitat d’activitats industrials en cap cas implicaria l’assoliment, ni tant sols l’aproximació, als nivells que es poden trobar en entorns urbans com Barcelona.

Cal recordar que els ciutadans i ciutadanes del Camp de Tarragona tenim la tranquil·litat de viure al territori amb una major i més exhaustiva monitorització de qualitat de l’aire d’Europa. No existeixen referències al voltant de cap altra zona industrial del món amb una xarxa de vigilància tan exhaustiva com la de la Generalitat, que a més a més, s’enriqueix i complementa periòdicament amb les dades que van aportant altres estudis, com els que avui ens ocupen, ja siguin impulsats pel sector de forma sistemàtica i incorporant millores de forma continuada, como l’Observatori de la Qualitat de l’Aire, o siguin impulsats per institucions públiques, com és el cas de l’Ajuntament del Morell.

En tots els casos, tant les dades en continu de la xarxa pública com els resultats dels estudis periòdics ratifiquen sistemàticament la confiança envers la qualitat de l’aire al nostre territori. Amb certes oscil·lacions en funció del moment o del punt de mostreig, però amb valors sempre dins dels que marquen la normativa o els estàndards recomanats internacionalment acceptats, i sempre també amb nivells de risc per a la salut dins dels que es consideren acceptables.

Per descomptat que no ens conformem amb això. Cal seguir treballant en la millora continuada, tant en la monitorització i l’anàlisi, i en aquesta línia ja hem anunciat que l’Observatori de la Qualitat de l’Aire ha començat a mesurar no només valors mitjans anuals sinó també puntes episòdiques; com sobretot en la preservació i millora de la qualitat de l’aire com a tal, cadascú des de la seva àrea de responsabilitat.

El compromís del sector petroquímic en aquest àmbit és inqüestionable des de fa dècades, amb inversió en les millors tecnologies disponibles, formació continuada, iniciatives de monitorització i minimització de l’impacte, i el compliment no només de la normativa aplicable sinó anant més enllà, aplicant estàndards voluntaris d’excel·lència. Aquest compromís és a l’ADN del sector químic de Tarragona i dels milers de persones que el formem, i queda reflectit en la missió de l’AEQT: contribuir al desenvolupament segur i sostenible del territori.