Representant del PPA de Covestro

Juan Patau

Hi ha una oració per la qual es demana encert en començar, direcció en progressar i perfecció en acabar.

L’encert no té dubtes perquè se’m dona l’oportunitat de parlar sobre la visita que hem realitzat el PPA de la AEQT a l’empresa COVESTRO, antiga BAYER, que ha suposat la meva vida professional per excel·lència. La direcció i perfecció queda per demostrar.

Com a antic i ja jubilat treballador de la indústria química a Tarragona, constantment he tingut coneguts i fins i tot grans amics en el meu cercle de relacions que em manifestaven la seva posició contrària a la indústria química, bé per la seva perillositat, bé pel seu possible potencial contaminant o altres sensibilitats. Un podria partir-se el pit amb arguments científics, humans, econòmics o de tota mena que sempre aflorava aquesta desconfiança tan humana al que realment es desconeix i que sembla que amenaça sense aportar res a canvi als meus éssers més estimats. Però no hi ha res més convincent que el poder visitar “in situ” les fàbriques i poder veure i viure directament el treball que es realitza en les químiques i l’afecte que el personal té pel seu treball.

Durant la visita tots van poder comprovar, i així ho van manifestar, l’ordre i neteja de la fàbrica de COVESTRO. No ha estat per a mi una sorpresa aquesta positiva impressió. No tenia cap dubte que així anava a ser perquè conec la cultura i els hàbits dels treballadors de COVESTRO. No m’anaven a decebre.

Si bé per motius de seguretat no es va poder accedir directament a la planta de producció del Clor; es va poder comprovar l’estat tècnic i de manteniment de la instal·lació mitjançant l’excel·lent presentació amb vídeos il·lustratius de Giorgio Dolfini, cap de producció de la planta.

Els múltiples exemples d’aplicacions tècniques i pràctiques d’ús en la vida quotidiana que es troben exposades en l’hall d’entrada donen resposta a la dita “tot treballador de COVESTRO es troba sempre a menys d’un metre i mig d’un objecte fabricat amb productes de COVESTRO” i per tant resulta el mateix per a qualsevol ciutadà.

Per a acabar, voldria manifestar el meu íntim coneixement que els primers interessats que tot funcioni com un rellotge, a Alemanya es diria com un Mercedes, són els propis treballadors de les fàbriques químiques.