Grau en Comunicació i RRPP, expresidenta de la Colla de Castellers de Tarragona

Formo part del Panel Públic Assessor de l’Associació Empresarial Química de Tarragona i el que més m’agrada de les sessions és aprendre. Conèixer quines accions es realitzen des de les empreses químiques per aportar valor a la societat. Sovint tendim a obviar els efectes positius d’aquesta indústria i el seu impacte en l’entorn posant el punt de mira en les conseqüències negatives, però és gratificant veure que també existeixen repercussions positives.

A banda de crear llocs de treball i ser un referent en el sector químic a la península, el complex petroquímic de Tarragona persegueix també aportar coneixement a la societat. Un exemple d’això en són les instal·lacions de l’Aula de la Química del Camp d’Aprenentatge que vam tenir l’oportunitat de visitar de la mà d’una amfitriona de luxe que desprenia passió i estima per un projecte que té com a objectiu mostrar la història, la indústria i, en definitiva, tot el patrimoni de Tarragona a la ciutadania.

La visita del passat dimarts 19 de març ens va permetre fer un viatge en el temps repassant l’evolució de Tarragona des de l’època romana fins als nostres dies. Puc afirmar que ha estat una de les sessions més sorprenents i que més han aconseguit captar la meva atenció en tot moment. L’Aula de la Química s’adapta al llenguatge dels estudiants segons la seva edat i proposa l’aprenentatge de continguts mitjançant la manipulació, el joc i l’experimentació. Aconseguir que la química sigui atractiva fa possible que els estudiants puguin adquirir amb facilitat continguts relacionats amb el sector químic de Tarragona com el funcionament d’una empresa química, els productes que s’hi fabriquen i com configuren el nostre dia a dia.

La darrera activitat, el QuimiEscape, és l’exemple de com la forma d’ensenyar coneixements evoluciona i ho fa implicant totes les innovacions disponibles. Ens va fascinar com l’equip docent és capaç de crear una proposta educativa mitjançant la gamificació i l’aplicació de les noves tecnologies enganxant totalment a qualsevol que fa l’activitat. La meva sensació després de la sessió era d’eufòria, per com la competició i el fet de posar a prova els meus coneixements em va activar. I eufòria també per veure que els projectes amb voluntat liderats per professionals apassionats fan possible que la química sigui capaç de generar totes aquestes sensacions en estudiants que són el nostre futur.