El Panel Públic Assessor (PPA) de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) va celebrar aquest dimecres la seva primera reunió del 2023. Una trobada que es va dedicar a grans projectes i inversions en marxa del sector químic a Tarragona que reafirmen l’aposta de futur de les empreses pel territori, i alhora la seva transició ja en marxa cap a un model més sostenible, descarbonitzat i circular.

En concret, es van presentar tres projectes: la nova planta de producció de clor de Covestro al polígon Sud, que ja està en marxa; i dos projectes liderats per Repsol: la planta de producció d’hidrogen renovable que es preveu que estigui en marxa al polígon Nord l’any 2026; i l’Ecoplanta, que també es preveu posar en marxa el 2026 al polígon Nord.

De tots tres projectes no només es van detallar les seves característiques tècniques i les millores d’eficiència i competitivitat que comportaran, sinó sobretot quina serà la seva contribució en termes de reducció de petjada, foment de la sostenibilitat, així com també quines són les seves garanties seguretat, tant en fase de construcció com d’operació un cop en marxa.

Va ser el cap de la nova planta de clor de Covestro a Tarragona, Giorgio Dolfini, qui va explicar el projecte als membres del Panel, presentant-lo com un autèntic “repte tecnològic”, ja que es tracta de la primera instal·lació de tot el món que fa servir aquesta tecnologia. A mode de context, Dolfini va remarcar que el clor és un element indispensable, sense el qual la societat actual no és viable per les seves múltiples aplicacions essencials.

Alhora, però, va explicar que la seva producció requereix d’una elevada despesa energètica, fins al punt que la producció de clor és responsable de l’1% de la despesa energètica del planeta. És per aquest motiu que Covestro ha fet l’esforç per desenvolupar aquesta nova tecnologia, en la qual la companyia va començar a treballar més de 30 anys enrere, fins a arribar a la patent. La construcció de la planta, per la seva banda, ha durat dos anys.

El gran avantatge d’aquesta tecnologia és que permet produir clor amb una despesa energètica menor: requereix de 2 volts, en lloc de 3, la qual cosa implica un estalvi del 25% de consum de corrent i, en conseqüència, 22.000 tones anuals menys de CO2 que s’emeten a l’atmosfera (l’equivalent a uns 15.000 cotxes).

La producció de clor d’aquesta nova instal·lació, que genera uns 50 llocs de treball directes i prop de 30 més d’indirectes, és per al propi autoconsum de Covestro, que fa servir aquest clor com a matèria primera de l’MDI, que també produeix a Tarragona. Dolfini va explicar que l’MDI és, al seu torn, una matèria primera bàsica de les escumes de poliuretà, un material essencial que té múltiples aplicacions a la societat: des dels seients i matalassos, fins a pilotes i calçat esportiu.

Pel que fa a la planta de producció d’hidrogen verd que es posarà en marxa al polígon Nord, va ser el coordinador del projecte, Javier Garbín, l’encarregat de presentar-lo. Es tracta d’una inversió a càrrec d’un consorci que lidera Repsol i en el qual participen també Messer, Iqoxe i Enagas. Aquestes quatre empreses seran les que consumiran les 23.000 tones anuals d’hidrogen que produirà la planta en una primera fase. Garbín va emmarcar la iniciativa en el compromís de Repsol de ser una companyia neutra en emissions de CO2 l’any 2050.

Aquest electrolitzador es nodrirà amb una part d’energia renovable de proximitat, i amb una altra part procedent dels coneguts com a “ppa’s” (Power Purchase Agreement), i la seva posada en marxa permetrà estalviar l’emissió de 150.000 tones anuals de CO2, l’equivalent al que genera una ciutat d’uns 30.000 habitants. La capacitat, en una primera fase, serà de 150MW, però en una segona fase, amb vistes al 2030, podrà arribar a 1GW.

Garbín va voler contextualitzar la demanda d’aigua que implicarà la posada en marxa d’un electrolitzador com aquest, explicant que per produir cada tona d’hidrogen són necessàries 50 tones d’aigua: 10 com a matèria primera, i les 40 restants com a aigua de refrigeració. Va remarcar que la quantitat d’aigua que, a nivell mundial, s’estima que caldrà per poder produir l’hidrogen necessari és molt inferior a la que impliquen altres activitats com l’agricultura o els municipis.

Finalment, la coordinadora del projecte de l’Ecoplanta, Antonia López, va tancar l’exposició. Ecoplanta Molecular Recycling Solutions és una empresa participada per Repsol, com a soci majoritari, i l’empresa canadenca Enerkem, que és la que aporta el coneixement tecnològic. El projecte contempla la construcció d’una planta que, a partir de residus sòlids urbans que actualment acaben a l’abocador (contenidor gris), gràcies a un procés de gasificació, produirà metanol circular. Aquest metanol es podrà utilitzar com a matèria primera de productes químics (pintures, resines, plàstics…) o de biocombustibles avançats.

L’Ecoplanta és un dels únics 7 projectes que va ser inclòs en la segona convocatòria de l’Innovation Fund de la Unió Europea (dels més de 300 que s’hi van presentar) precisament per l’aplicació d’aquesta tecnologia innovadora que permetrà, d’una banda, reduir de manera notable els residus que acaben a l’abocador, i de l’altra reduirà també les emissions de CO2.

El projecte es troba actualment en fase d’enginyeria de detall i es preveu la seva aprovació per al primer seimestre d’aquest 2023. La intenció és iniciar la construcció durant el 2024 i que la planta estigui operativa a finals de l’any 2026 i generarà prop d’un centenar de llocs de treball directes.

La tecnologia emprada permetrà reciclar el 75% del carboni present en els residus. En concret, la instal·lació reciclarà entre 375.000 i 400.000 tones de residus a l’any, que procediran d’Ecoparcs catalans, en especial de l’àrea metropolitana de Barcelona, per produir 240.000 tones anuals de metanol circular. Es calcula que aquest procés permetrà estalviar l’emissió de 3,4 milions de tones de CO2 durant els primers 10 anys d’activitat.

Els membres del Panel Públic Assessor van agrair les exposicions i van celebrar que la indústria tingui projectes de futur d’aquesta magnitud a Tarragona, en especial encaminats a la reducció de la petjada i a la circularitat. Pel que fa a les preguntes, la majoria van tenir a veure amb l’impacte econòmic d’aquests nous projectes, així com també en el detall de les millores que implicaran per al territori en termes d’impacte ambiental.

Els panelistes també es van interessar per les mesures de seguretat amb les quals treballaran les noves plantes, així com també les que s’implementaran en l’emmagatzematge i en el transport de les matèries primeres i productes finals. En aquest sentit, es va remarcar que les instal·lacions de producció i d’emmagatzematge (tant pel que fa al clor de la planta de Covestro, com l’hidrogen de l’electrolitzador i els residus en el cas de l’Ecoplanta) es conceben, ja des de la fase inicial de disseny, amb nombroses tecnologies i mesures, que són redundants i complementàries entre elles, per garantir la seguretat i també la minimització de l’impacte sobre l’entorn (prevenint possibles males olors, per exemple, en el cas de l’Ecoplanta).

Pel que fa al transport de productes i matèries primeres, tant en el cas del clor (que ja està en marxa) com en el de la futura planta d’hidrogen, es va recordar que els consumidors són dins del mateix pol petroquímic (polígons Nord i Sud) i el subministrament és a través de canonada.