Les indústries químiques i petroquímiques compten amb els sistemes i tecnologies de seguretat més avançats. Un dels més estesos són les torxes, uns sistemes que permeten cremar gasos en condicions de seguretat, de manera que es redueix l’emissió de compostos orgànics volàtils (COVs).

La seva activació, per com de cridanera pot arribar a ser la flamarada o pel soroll que produeixen, pot generar un impacte i demanda d’informació entre la població del nostre entorn.

En aquest sentit, cal tenir en compte que l’activació d’una torxa és un automatisme de seguretat en funcionament i que l’impacte ambiental d’un episodi no és particularment significatiu. Tot i això, la indústria és conscient que poden generar molèsties i per això les persones que formen part del sector dediquen molts esforços i talent per intentar evitar que es produeixin aquests episodis, i per escurçar-los quan es produeixen:

1.- Són un mecanisme de seguretat.

L’activació d’una torxa és un automatisme de seguretat en funcionament. No són en absolut signe d’accident ni de risc. A les instal·lacions petrolieres i petroquímiques de tot el món s’utilitzen torxes per gestionar gasos residuals que s’han de tractar amb seguretat. Ja sigui en processos d’aturada o posada en marxa tant programada com no programada de la instal·lació, operacions de manteniment… o quan es detecta alguna incidència o anomalia en el procés de producció que cal resoldre.

Com qualsevol procés industrial o fins i tot un vehicle: per solucionar alguna incidència o sotmetre’s a una revisió, evidentment ha d’aturar-se per poder resoldre-ho. No es tracta de cap accident, sinó d’una incidència, una anomalia o una revisió que l’obliga a aturar-se.

En el cas de la torxa, s’atura la producció i mentre es resol la incidència o es completa el procés d’aturada o posada en marxa, es deriven els gasos a la torxa per cremar-los en condicions de seguretat.

2.- Impacte mediambiental

Malgrat com de cridanera pugui ser puntualment la flamarada o la fumera, l’impacte ambiental d’un episodi de torxa a nivell d’emissions no és significatiu. Sense les torxes, compostos orgànics volàtils (COVs), inflamables i productes tòxics s’expulsarien a l’atmosfera. Amb la combustió d’aquests productes residuals es redueix el risc que una emissió suposaria. Per això, a més de sistema de seguretat, la pròpia regulació qualifica les torxes també com “un element de protecció mediambiental”.

El que s’emet en un episodi de torxa és fonamentalment CO2 i vapor d’aigua. A més, les emissions es dispersen en la mesura que s’allunyen del punt d’emissió, no suposant riscos per a la salut. Per això les torxes acostumen a ser molt altes.

Al procés de combustió se li afegeix vapor d’aigua i/o aire per tal precisament que hi hagi una millor combustió i d’evitar l’emissió de fum. Aquesta acció d’afegir vapor és el que provoca que, de vegades, els episodis de torxa generin impacte acústic considerable.

3.- Transparència i immediatesa

Quan s’activa la torxa, des de les empreses avisem com més aviat millor a les autoritats (o prèviament, si es tracta d’un episodi programat).

Forma part del compromís del sector amb la societat: els episodis de torxa són visibles i poden generar alarma i molèsties tant visuals com acústiques, que com a sector lamentem, així que n’informem com més aviat sobre l’episodi i les seves causes perquè l’entorn disposi d’informació transparent de primera mà i el més aviat possible.

4.- Gestió operativa

El sector químic prioritza la seguretat per sobre de tot i advoca per l’excel·lència i la disciplina operativa. Els seus empleats són experts en la gestió de torxes, operant de forma segura amb responsabilitat, coneixement i experiència. La torxa és un equip de la planta que opera les vegades que sigui necessari de forma automàtica i l’eficiència és molt alta.

Les empreses del sector i els seus equips són els primers interessats en que no es produeixin els episodis de torxa i realitzen esforços enormes per evitar-los i, quan es donen, per aconseguir que acabin el més aviat possible. Perquè el sector i els seus col·laboradors són conscients que provoquen impacte visual, molèsties i possible alarma en l’entorn.