MARIA MAS | DIRECTORA GERENT DE L’AEQT

Aquest febrer vaig assumir la direcció de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, una organització amb un pes específic cabdal no només per al sector al qual representa, sinó per al global del nostre territori i el seu progrés, en tant que part central del clúster ChemMed: la plataforma compartida per la indústria i el Port de Tarragona amb la resta del territori (administracions, universitat, centres de recerca, sindicats, món econòmic…), i que projecta la Química com a aposta unànime de present i futur per al Camp de Tarragona

Com no podia ser d’altra manera, doncs, assumeixo aquesta nova etapa com un honor, més encara quan tota la meva trajectòria professional s’ha desenvolupat en el si d’aquest gran sector. Però, sobretot, el càrrec l’assumeixo com una enorme responsabilitat, conscient que els reptes i els desafiaments als quals ens enfrontem, així com també les oportunitats que s’albiren, poden marcar el futur de la indústria del Camp de Tarragona de les properes dècades.

Sabem que algunes d’aquestes qüestions són externes: afecten el conjunt del territori i la seva competitivitat, i depenen de centres de decisió allunyats. Moltes d’elles s’arrosseguen des de fa dècades i, lluny de resoldre’s, fins i tot s’han agreujat, com és el cas de l’energia i tot allò que l’envolta: des del preu, actualment insostenible; fins a la necessària implementació de les xarxes tancades de de distribució elèctrica, que a Espanya porten 12 anys de retard; passant per la necessitat de millorar les infraestructures elèctriques del nostre territori, avui insuficients, en especial de cara als nous reptes derivats de la transició energètica.

Podríem aquí esmentar altres qüestions de caire extern, que també s´arrosseguen des de fa dècades, com són les mancances de certes infraestructures viàries (com ara l’A-27 o la sortida de mercaderies perilloses pel Coll de Lilla) o ferroviàries (amb retards reiterats en la posada en marxa de l’ample europeu al Corredor Mediterrani, per facilitar l’exportació directa a Europa), o l’establiment de determinats marcs normatius que ens situen en desavantatge competitiu fins i tot respecte de la resta d’Espanya.

Malgrat aquestes debilitats externes, des del sector estem disposats i decidits a col·laborar-hi, mitjançant pedagogia sobre la seva necessitat i els beneficis que aportaria resoldre-les, i a través també del diàleg i la cerca de solucions conjuntes i imaginatives amb la resta d’agents implicats, tenint en compte que la situació exigeix grans dosis de generositat i consens.

Però no tot és a fora. El sector s enfronta a nombrosos reptes interns,  que requereixen eficiència i diligència en les solucions de cara a evitar deslocalitzacions i reduccions de volum d’activitat.  Estem parlant de la transició energètica cap a la neutralitat climàtica de les activitats, que ara per ara es troba al capdamunt de les prioritats del nostre sector i en concret de les nostres empreses associades, tot i que té fins i tot un abast més ampli afectant a tot el clúster ChemMed.

Estem parlant no d’una moda, ni d’un compliment normatiu,  ni  d’una  qüestió d’obligació marcada per la UE en els horitzons 2030 i 2050, que també; però sobretot d’una convicció en la necessitat de la nostra societat per garantir la seva sostenibilitat, a la qual no podem ser aliens.

Tot l´anterior ens obliga més que mai a treballar en la formació, atracció i retenció de talent, tant el de casa nostra com l’internacional. I en innovació, recerca i desenvolupament per seguir consolidant el valor afegit i la diferenciació com a principals vectors de competitivitat dels nostres productes, en un context de mercats globalitzats.

Sense oblidar l’encaix d’aquesta indústria en el territori que l’acull a través del diàleg, la formació, la informació, la transparència, la cooperació… Elements en els quals portem anys treballant, tot i que som conscients que mai es suficient i que cal seguir potenciant i millorant, tal com estem fent.

Tot plegat, tant la col·laboració amb els reptes externs que depenen del territori i les seves institucions, com els interns que ha de treballar la indústria, estan exhaustivament recollits en el full de ruta que per a nosaltres és el Pla Estratègic AEQT 2021-2023. Un document del qual aquest 2022 en desplegarem i executarem el gruix.

El repte és majúscul i ambiciós, però l’enfrontem convençuts que la fortalesa del nostre sector, la professionalitat de tots i totes les persones que el formem, i la complicitat del territori, ens portaran a l’èxit i garantiran que la indústria química pugui seguir contribuint, durant moltes dècades més, a construir un Camp de Tarragona cada dia millor.